Catalan English French Spanish

Sembla prou evident en tots els àmbits de la nostra societat que l'administració pública no pot arribar a cobrir totes les necessitats que tenen els ciutadans. Precisament en aquest punt és on les associacions juguem un paper molt important. Els humans tenim tendència a associar-nos, simplement, per viure millor. El cas de l'educació ambiental sembla fet a mida per poder exemplificar aquesta afirmació.

El Fòrum 2000 d'educació ambiental parteix de l'auto-organització dels educadors ambientals per dotar-nos d'un marc de referència que ens permet orientar i contrastar les línies de treball de cada dia. I ben mirat, de manera independent de si treballem per a una administració o bé o fem per compte propi, de si som coordinadors de grans projectes o fem de monitors, en contacte directe amb els ciutadans més joves. Des del nostre punt de vista, l'administració pública no acaba de trobar una posició còmoda en l'educació favorable al desenvolupament sostenible, i potser per això, les polítiques i les programes que posa en marxa tenen contradiccions dins mateix de l'administració. Aquest desconcert és força evident fins i tot en els mitjans de comunicació. El terme 'sostenible', per exemple, es fa servir moltes vegades com a sinònim de 'suportable' sense respectar el significat essencial del terme. En un altre ordre de magnitud, recordem que per a qualsevol govern local, provincial o autonòmic, trobar l'equilibri entre el creixement econòmic i la conservació dels recursos suposa un bon repte, i de vegades, un equilibri inestable entre forces de poder fàctic i partits polítics.

Per tot plegat, els ciutadans, i els educadors ambientals en concret, ens hem associat per planificar el futur que creiem que s'ha de construir i per anar-hi fent passes decidides.

La primera idea del Fòrum va néixer a la Societat Catalana d'Educació Ambiental, una associació sense ànim de lucre que fa gairebé vint-i-cinc anys que agrupa els educadors ambientals del país. En aquest temps, val la pena constatar-ho, hem fet avenços importants, però, segurament semblen molt poca cosa si els comparem amb la velocitat amb la qual avança la tecnologia i la capacitat dels humans per modificar l'entorn. La premsa i la televisió ens ho recorden sovint: creem marees negres, seguim sense aturar la producció de diòxid de carboni, seguim desforestant els boscos tropicals, etc.

En el camp purament educatiu, a Catalunya, la situació sembla menys greu, però no podem oblidar la pressió demogràfica que exercim sobre el territori i la dificultat, cada cop més gran, per ubicar algunes indústries, instal·lacions de tractament de residus, etc. Ara bé, semblem força disposats a trobar espais per a pistes d'esquí, camps de golf, ports esportius o grans parcs d'atraccions si han d'aportar turistes i, possiblement, grans inversions en construcció.

Des d'aquesta perspectiva, la feina dels educadors ambientals sembla poc menys que inútil o simplement utòpica. És precisament per aquest motiu que des de l'any 1999, sota la denominació de Fòrum 2000, la Societat Catalana d'Educació Ambiental va endegar un procés de reflexió autogestionada per establir les línies de treball comunes de cara a aconseguir un desenvolupament més sostenible a partir de la millora substancial dels coneixements, actituds i comportaments dels ciutadans.

Els anys 1999 i 2000 es van destinar a treballar sobre temàtiques concretes, de manera que al tombant del segle vam poder publicar el document de Fòrum 2000 d'educació ambiental: per renovar l'educació ambiental davant el repte de la sostenibilitat: Resum i propostes. És el resultat de dos anys de treball de 500 persones. I com totes les tasques col·lectives i democràticament consolidades, pot presentar mancances i algunes repeticions. Però la veritat és que considerem que és la millor planificació sobre línies estratègiques d'educació ambiental que s'ha fet fins al moment. El temps, en qualsevol cas, ens ho dirà.

L'aprovació del document final de consens es va fer a la quarta trobada del Fòrum que es va fer a Reus el novembre del 2000. Posteriorment, les entitats o les persones individualment es van adherir a la proposta a través de la signatura d'un compromís. La divulgació del document es va fer a tot Catalunya, a Mallorca i, un cop traduït al castellà, a la trobada anual de societats d'educació ambiental espanyoles.

El novembre del 2002, es va convocar la primera trobada de revisió de la feina feta col·lectivament. De fet, és la cinquena si comptem les quatre trobades generals que es van fer durant els períodes de discussió i redacció els anys 1999 i 2000. Aquesta cinquena trobada es va dur a terme al Centre Cultural Europeu de l'Aigua, a Viladrau. S'hi van presentar comunicacions de curta durada per poder veure en quines línies s'havia avançat més en els darrers dos anys. Es va discutir sobre els aspectes més estratègics i es van treure algunes conclusions que llegireu tot seguit. La ponència inaugural la va pronunciar Teresa Franquesa que tot just acabava de participar a la Cimera de la Terra a Johanesburg. En trobareu un resum a la versió paper i, a més, les transparències a la versió electrònica.

El document que teniu a les mans (o als ulls si veieu el format electrònic), recull les aportacions que es van fer a la trobada com a resultat de dos anys de feina individual i col·lectiva. Comprovareu que està organitzat en vuit grans blocs que corresponen als temes generals que s'han establert a través de les distintes sessions de treball i debat. Dins de cada àmbit, les comunicacions s'han ordenat seguint l'ordre alfabètic del cognom de l'autor. Al final de cada àmbit hi trobareu una entrevista amb el coordinador feta per en Joan Simó, un periodista independent que aporta una mirada externa, i a vegades incrèdula, a tot el procés. Per tancar el capítol hem posat un resum de les comunicacions, fet pels mateixos autors, en una llengua diferent al text
original. Potser per comprendre el significat d'algunes de les aportacions us caldrà repassar el document de Resum i propostes, on hi ha especificades les grans temàtiques, els objectius i les línies estratègiques. Comprovareu també que algunes de les línies estratègiques que ens vam plantejar ara fa dos anys encara no han pogut posar-se en pràctica. En alguns casos per manca de finançament i en d'altres per la dificultat de trobar suports institucionals, o simplement perquè no ha cristal·litzat un equip suficient de persones.

La propera trobada de revisió, la sisena si res no ens falla, està prevista per al novembre del 2004, probablement a Granollers. Els companys del Vallès han acceptat de prendre el relleu per organitzar l'esdeveniment. I per acabar, recordar només que van formar part de l'equip organitzador de la cinquena trobada: Albert Torras, Hilda Weissman de la SCEA, David Sagalès del CEA Les Àmfores, Lluís Pagespetit del CEA Santa Marta, Jordi Martí i Sebastià Grau de la Universitat de Vic i Elena Forcada de La Vola. Eva Pereiro i Cristina Santacreu van portar el pes de la gestió diària de tot el procés. Tot plegat no hagués estat possible sense moltes aportacions desinteressades i voluntàries. Tanmateix, és just donar les gràcies a la Fundació Territori i Paisatge que va donar suport econòmic a la idea des d'un primer moment i a la Generalitat de Catalunya per facilitar-nos la tasca de difusió de la feina feta.

Barcelona, desembre 2003

 

Img forum 2000 mes2

 
Documents relacionats:
» Publicacions del Fòrum
 

 

F 2004 Avaluacio p

 

F 2004GrupTreball p

 

F 2004Ponencia inagural p

 

F 20004Obertura p

 

F 20004SoparGala p

 

F 20004Sortida p