Podem superar la ecoansietat i evitar el tecnoptimisme, amb tot un cos d’idees que permeten dissenyar sistemes d’abundància, de cooperació, “permanents” en el temps, i que sabem que funcionen?
“El problema és la solució!”.
La Permacultura va néixer als anys 70 més com una filosofia de vida que com un conjunt de tècniques. Es va imaginar com a “agricultura permanent” o com a “cultura permanent”, en el sentit de sostenible.
Les claus d’aquesta visió són: és el disseny, com a base de qualsevol sistema; i la biomimesi o observació i imitació dels processos naturals, que són altament eficients i enxarxats.
Així, en termes de producció d’aliments, un bosc és molt més productiu que qualsevol monocultiu (entre 2-5 vegades més); està estratificat (és tridimensional), té moltes espècies perennes (que no cal sembrar any rere any), és multifuncional (i ens proveeix de molts serveis ecosistèmics), no descansa (no hi ha guarets) ni necessita fertilitzants (no s’exhaureixen els nutrients) i les plagues s’autoregulen.
Parlarem d’aquests principis ètics i de disseny i com es poden aplicar a qualsevol espai, productiu o no, i n’hi haurà espai per al debat.
