Un dels objectius estratègics de la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA) és el d’enfortir i vertebrar els equipaments, entitats, empreses i professionals autònomes que es dediquen a l’educació ambiental. A continuació trobareu una selecció de les consultes més freqüents que rebem a la SCEA amb les corresponents respostes.

La informació ha estat actualitzada al novembre del 2021

1. Gestió i organització d’activitats

A l’hora d’organitzar una activitat d’educació ambiental, a banda de les qüestions pedagògiques, caldrà tenir sempre present les diferents obligacions legals que regulin l’activitat. Aquestes dependran d’algunes variables, com la forma d’inscripció, el lloc o tipus d’espai on la realitzis, el tipus de públic i els continguts de l’activitat. Als subapartats següents et donem algunes orientacions.

Així mateix, caldria distingir entre la realització d’una activitat encarregada per una entitat tercera que en sigui la promotora i organitzadora, d’aquells projectes en què a més a més de l’execució de l’activitat pròpiament contractada es duguin a terme totes les tasques i accions vinculades a la mateixa organització i control de l’activitat.

Si l’activitat que projectes és en un espai públic i obert (platges, parcs, espais naturals…), primer caldrà que esbrinis quina és l’administració responsable de la gestió d’aquest espai. Si no saps quina és l’administració o l’àrea de gestió pública competent, recomanem que primerament t’adrecis a l’ajuntament de la zona o bé al departament corresponent de la Generalitat de Catalunya, per tal d’esbrinar-ho.

Segons el tipus d’activitat que vulguis realitzar i/o l’òrgan gestor d’aquest, és possible que se’t requereixi una llicència municipal o bé una comunicació prèvia. Per tal d’esbrinar-ho, caldrà que t’informis al teu ajuntament o directament amb l’administració de la qual depengui l’espai on vols realitzar l’activitat. A la sol·licitud d’autorització o llicència normalment hi trobaràs els requisits i obligacions legals que hauràs de complir per tal de desenvolupar la teva activitat.

En línies generals, cal tenir sempre en compte que, en els casos què es requereix llicència:

  • Les persones responsables de l’esdeveniment seran aquelles que surten a la llicència.
  • Necessitaràs el permís de la persona o administració titular de l’espai.
  • En general, es demana un pla de prevenció i actuació en cas d’incendis / accidents i la contractació d’una assegurança de responsabilitat civil.

Si l’activitat que voleu realitzar és en un espai obert, però privat, caldrà que us assegureu que disposa de la llicència corresponent per dur a terme l’activitat (vegeu apartat 1.2.).

En qualsevol cas és important que, en funció de l’activitat plantejada, contempleu la contractació d’una assegurança de responsabilitat civil (vegeu apartat 1.3.).

Altres recursos d’interès:

Si l’activitat la realitzeu a un espai tancat, les consideracions a tenir en compte dependran de la titularitat de l’espai. Si és propi, caldrà que us assegureu que teniu la llicència municipal corresponent per a realitzar-hi aquest tipus d’activitats.

Si es tracta d’una activitat gratuïta, caldrà igualment que verifiqueu amb el municipi si cal que disposeu de llicència municipal en funció de les característiques de l’activitat que voleu dur a terme.

Molts cops s’estableixen requisits relatius a les instal·lacions, com sortides d’emergència o incendis, existència d’un bany d’accés públic, etc. Podeu esbrinar-ho adreçant-vos a l’àrea corresponent del vostre municipi (llicències).

Si l’espai és cedit per un tercer, en principi serà aquest el responsable de complir amb aquesta normativa, però si es tracta d’un privat, sempre és millor assegurar-vos que l’espai disposa de la corresponent  llicència o bé  demanar al cedent que us empleni un formulari on ho faci constar, per estar ben coberts.

Penseu que com a organitzador/a d’una activitat, sigui en espai públic o privat, sou responsables civils de què hi passi i, per tant, és important estar sempre coberts amb una assegurança adequada al tipus d’activitat que es realitzarà (vegeu apartat 1.4).

En primer lloc, caldrà que tingueu en compte que existeix una diversitat de normes aplicables segons el tipus d’activitat que vulgueu realitzar.

El Decret 267/2016, del 5 juliol, regula un seguit d’activitats d’educació en el lleure organitzades o promogudes per persones físiques o jurídiques, públiques o privades, en les quals participin més de quatre menors de 18 anys i que es desenvolupin a Catalunya.  Les activitats incloses es descriuen a l’article 1, destacant les acampades infantils i juvenils, els camps de treball, els casals de vacances, les colònies, les rutes i qualsevol altra activitat assimilable, sigui quina sigui la seva denominació i característiques. Tot i que aquest Decret està orientat principalment a activitats més vinculades a colònies o trobades esportives, el fet que parli de “qualsevol altra activitat assimilable” implica que, en cas de dubte, serà millor assegurar-vos que compliu amb els requisits establerts en el mateix.

Aquest Decret, l’article 3, defineix els perfils de: a) Responsable de l’activitat; b) Persona dirigent; c) Equip de dirigents i d) Personal de suport logístic; i estableix obligacions importants relatives a ràtios i acreditacions (article 4), notificació prèvia (article 10), documentació (article 12) i assegurances (article 5). A més, l’article 14 indica que correspon al departament competent en matèria de joventut assessorar les entitats promotores i organitzadores.

Queden excloses de l’aplicació d’aquest Decret, entre d’altres, les activitats que tinguin caràcter familiar i  les activitats dutes a terme per centres educatius regulats per la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, públics o privats, dintre del període escolar, quan només hi assisteixin els seus alumnes amb els professors, i amb acompanyants o sense.

A més, tingueu en compte que l’article 6 del Decret 267/2016 remet a la normativa específica quan aquestes activitats es realitzin en el Medi Natural, on es requereix una autorització en cas d’espais d’especial protecció, i complir amb la normativa vigent de protecció d’incendis en el cas d’espais forestals.

Podeu consultar i ampliar informació sobre el Decret 267 en aquest article: Normativa d’activitats d’educació en el lleure amb menors – CRAJ (crajbcn.cat).

Altres recursos d’interès:

  • Guia “Anem Preparats” (Recomanacions i normatives per organitzar activitats d’educació en el lleure amb menors de 18 anys) editada per la Direcció General de Joventut: https://bit.ly/3E88Nsa

Penseu que com a organitzador/a d’una activitat, sigui en espai públic o privat, sou responsables civils de què hi passi i, per tant és important estar sempre coberts amb una assegurança. Tant si treballeu com a persones autònomes com si ho feu mitjançant una entitat privada, la vostra activitat estarà subjecte a l’anomenada responsabilitat civil. Aquesta és la responsabilitat que es deriva d’errors, omissions o negligències que generen un perjudici econòmic, personal o material a terceres persones.

Pel que fa al tipus d’assegurança, podem distingir entre les assegurances de responsabilitat civil i les assegurances d’accident.  A l’hora de contractar-ne una, convé que expliqueu a la companyia asseguradora el tipus d’activitats que desenvolupeu i voleu que quedin cobertes per aquesta. Principalment, podem  parlar de tres tipus d’assegurances:

  • Assegurances de danys materials
    Multirisc per a comerços, oficines i indústria: Pòlisses combinades de danys per incendi, robatori, inundació, vidres, avaria de maquinària o responsabilitat civil, entre d’altres.
  • Assegurances patrimonials i de responsabilitat
    Responsabilitat civil: Cobertura de reclamacions de terceres persones per danys corporals i/o materials, causats de manera accidental per la persona assegurada. També estan cobertes les despeses derivades del judici
  • Assegurances de persones
    Pòlisses col·lectives d’accidents: Indemnitzacions per mort o invalidesa de les persones assegurades. Les pòlisses d’accidents poden incloure la cobertura de les despeses sanitàries i altres prestacions.

Si organitzeu activitats amb menors de 18 anys, heu de tenir en compte que el Decret 267/2016 d’educació en el lleure estableix l’obligatorietat de contractar una assegurança i indica els imports mínims que aquesta ha de cobrir per a les activitats regulades en el mateix. Per tant, caldrà que busqueu una entitat asseguradora i li demaneu contractar una assegurança que compleixi amb l’article 5 del decret, que estableix aquests mínims:

  • Contractació d’Assegurança d’accidents amb cobertura de:
    • 6.000.- Euros per assistència sanitària
    • 5.000.- Euros per defunció
    • 6.500.- Euros per invalidesa permanent
  • Contractació d’Assegurança de Responsabilitat Civil amb límits d’indemnització de:
    • 300.000.- Euros per víctima
    • 1.200.000.- Euros per sinistre.

Si sou una entitat sense ànim de lucre, podeu trobar més informació d’interès sobre aquest punt en aquest enllaç: Assegurances per a associacions – CRAJ (crajbcn.cat)

En tot cas, recordeu que el fet de tenir contractada una assegurança no us eximeix de la necessitat de tenir sempre control sobre la seguretat de les activitats que realitzeu.

2. Contractació i remuneració

Actualment, no hi ha un conveni col·lectiu específic per al sector de l’educació ambiental. A la SCEA, s’ha generat un grup de treball vinculat a la professionalització del sector, el qual està col·laborant per a impulsar el reconeixement i el respecte de les condicions laborals de les persones que es dediquen a l’educació ambiental.

El 2021 s’ha iniciat un procés de diàleg tant amb l’àrea de relacions col·lectives del Departament de Treball de la Generalitat com amb sindicats i patronals, per tal de definir les categories professionals als convenis ara aplicats, i s’avalua la possibilitat de crear un conveni específic per al nostre sector.

Fins que no estigui regulat de forma específica i, per tant, no hi hagi aprovat un conveni col·lectiu sectorial, ens regirem per les normes establertes al conveni col·lectiu que resulti d’aplicació en funció de l’activitat principal de l’empresa o entitat de contractació. Si és en l’àmbit privat, trobem que majoritàriament s’utilitza el conveni del sector del lleure educatiu i sociocultural o el d’oficines i despatxos i eventualment el d’ensenyament privat o ensenyament i formació no reglada. Fins i tot podria ser aplicable el conveni col·lectiu del sector d’empreses d’enginyeria i oficines d’estudis tècnics. És per això que també s’està treballant per definir unes categories professionals que reconeguin les tasques i funcions específiques dels educadors i educadores ambientals dins dels convenis col·lectius de més aplicació al nostre sector.

Per a definir quin és el conveni col·lectiu d’aplicació en cada cas, els Tribunals han establert que la determinació s’ha de fer a partir dels següents criteris:

a) Preval l’activitat real de l’empresa en els supòsits en què aquesta sigui més àmplia que el seu objecte social.

b) Quan l’activitat de l’empresa pot ser enquadrada en diferents sectors, s’aplicarà el conveni col·lectiu de l’activitat principal.

En l’àmbit públic, pot variar també en funció del tipus de contractació que es faci des de l’administració pública i de quina administració es tracti. Per exemple, existeix el conveni de la Funció Pública per aquelles persones que siguin personal laboral de la Generalitat de Catalunya (Article 2). Ara bé, si l’Administració contractant és una altra (Ajuntament, Diputació, algun organisme depenent de l’Administració central, etc.), caldrà veure per a cada cas quin és el conveni d’aplicació.

En altres casos pot ser que l’educador ambiental sigui contractat per l’Administració com a professional autònom i aleshores se situa fora de l’aplicació de convenis col·lectius i, per tant, emetrà una factura corresponent a l’execució de la seva prestació de serveis professionals.

Actualment, no existeix una normativa específica aplicable al nostre sector per a la determinació d’honoraris professionals pels encàrrecs de serveis. Tanmateix, des de la SCEA s’està treballant en l’elaboració d’una guia orientativa amb la intenció d’establir uns criteris mínims remuneratius per a la contractació de professionals independents. En cap cas aquesta taula s’haurà d’entendre com a un límit de màxims per a la lliure contractació de parts, sinó un punt de partida que serveixi per anar adequant els criteris remuneratius a l’actual procés de professionalització del sector.

Cada professional pot elaborar un pressupost concret que s’ajusti, en cada cas, a la realitat de l’encàrrec sol·licitat pel client, el temps d’execució, els requisits tècnics exigibles per la seva realització i tenint present la realitat de preus del mercat en tot moment. En tot cas, cal garantir una correcta valoració dels serveis professionals a prestar en defensa del reconeixement i valor de la professió.

3. Protecció de dades

Les obligacions vinculades a gestió i tractament de dades deriven del  Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), aprovat per la Unió Europea i que està en vigència des del 25 de maig de 2018. Aquesta regulació conforma un nou marc jurídic sobre la protecció de les dades personals i la seva lliure circulació.

El RGPD s’aplica a totes les administracions públiques, empreses, associacions, entitats sense ànim de lucre, persones en règim de treball autònom, les comunitats de béns i les comunitats de propietaris, que tractin dades personals de qualsevol persona que resideixi a la Unió Europea, independentment d’on es trobi aquesta empresa o entitat. La normativa afecta tant a totes aquelles organitzacions i persones físiques com empreses, entitats socials, comunitats de veïns, organismes públics, botigues, etc. que en definitiva facin recollida i tractament de dades referents a les persones físiques.

A més, a Espanya tenim la Llei Orgànica de Protecció de Dades (L.O. 3/2018, de 5 de desembre).

Si en la vostra tasca professional demaneu i emmagatzemeu dades personals (p. ex. en un formulari d’inscripció amb nom, adreça, D.N.I., etc.), però la vostra activitat principal no és el tractament d’aquestes dades sinó l’educació ambiental, caldrà que respecteu la normativa de protecció en el tractament d’aquestes dades, però no cal que contracteu un delegat de protecció de dades.

Una eina de consulta que us pot ser útil és l’anomenada FACILITA, de l’Agencia de Protección de Datos, orientada a resoldre dubtes freqüents per a aquest tipus de professionals i entitats. Us recomanem consultar el tutorial d’aquesta eina per treure’n el millor rendiment.

Podeu trobar un excel·lent resum dels elements essencials així com una Plantilla de Protecció de Dades en aquest article elaborat pel CRAJ de Barcelona.

Recordeu que a l’hora de prendre i utilitzar imatges relacionades amb la vostra activitat, el Reglament inclou una nova categoria especial de dades personals com són les dades biomètriques (p. ex. imatges facials). Podeu consultar aquest punt a la FAQ relativa a l’ús i gestió d’imatges, desenvolupada a l’apartat 3.3.

Quan demaneu dades com ara D.N.I., adreça, telèfon, edat, etc. per a la inscripció en alguna activitat que organitzeu, és molt important que sigueu conscients que aquesta informació entra dins la categoria de dades personals. El seu tractament està regulat en el Reglament General de Protecció de Dades (RGDP). Per això, és important que inclogueu sempre, al peu de cada formulari, un aclariment sobre aquest tractament i que sigui conforme amb aquesta regulació. L’article 13 del Reglament General de Protecció de Dades estableix la informació que cal facilitar quan les dades personals s’obtenen de l’interessat.

Des de les autoritats de Protecció de Dades es recomana adoptar un model d’informació per capes o nivells, que s’ha d’incloure al canal mitjançant el qual es recullen les dades, tant si és en format paper o en línia.

A l’enllaç següent podeu trobar informació d’interès i una plantilla útil.  Inclou el text que heu d’adjuntar a qualsevol document que utilitzeu per a la recollida de dades personals i que ha de ser firmat per aquelles persones que cedeixen la seva informació personal per al seu ús: Plantilla llei de protecció de dades – CRAJ (crajbcn.cat)

Amb relació a l’àmbit general d’aplicació de la normativa sobre protecció de dades vegeu el punt 3.1.

Les imatges d’una persona són una dada personal subjecte a la Llei Orgànica de Protecció de Dades i al Reglament General de Protecció de Dades, de la Unió Europea. Cal sempre el consentiment (la llei només exceptua casos molt concrets, com per exemple si la imatge és netament accessòria o irrellevant  per a la informació que es presenta). Per tant, sempre que vulguem obtenir o utilitzar imatges on apareguin persones, caldrà demanar-los el seu consentiment per escrit.

Si organitzeu una activitat i teniu pensat obtenir imatges, on apareixeran les persones assistents, us recomanem que demaneu aquest consentiment per escrit prèviament o a l’inici de l’activitat. Podeu trobar una plantilla per demanar aquest consentiment en el següent enllaç: Plantilla de sol·licitud de drets d’imatge – CRAJ (crajbcn.cat)

Cal tenir sempre en compte que, en el cas de persones menors de 14 anys, es requereix el consentiment d’ambdós progenitors o responsables legals i a més estan protegides per la Llei de Protecció del Menor (L.O. 1/1.996 de Protección del Menor) i d’altres normes internacionals.  Fins i tot quan tenim autorització dels responsables legals, en determinats casos es pot considerar una intromissió il·legítima del dret de la persona menor d’edat. Per això, com a norma general, a més d’assegurar-nos el permís necessari, per escrit, recomanem evitar primers plans o imatges que permetin la seva fàcil identificació (p. ex. mans, esquena, cames i peus, etc.).

Amb relació a l’àmbit general d’aplicació de la normativa sobre protecció de dades vegeu el punt 3.1.

Altres recursos d’interès:

4. Formació

Actualment, les professionals en el sector de l’educació ambiental, cobreixen un ampli ventall d’activitats i projectes que requereixen diferents nivells de formació i/o titulació acadèmica en funció de les tasques i/o projectes per als quals se les vulgui contractar.

Donat que no existeix un únic itinerari reglat per esdevenir educador/a ambiental, cal  formar-se en aquelles matèries i coneixements que són necessaris en funció de la base de la qual es parteix. En l’àmbit de la formació bàsica, existeix el Cicle Formatiu de Grau Superior en Educació i Control Ambiental, i també un Certificat d’Educació i Interpretació Ambiental que és una formació que té una durada d’un any. Aquesta darrera formació acostuma a ser subvencionada, i inclou formació teòrica i pràctica.

Ara bé, l’educació ambiental en els darrers anys especialment està passant per un procés de professionalització que cada cop demanda una formació més tècnica per impulsar i desenvolupar projectes tant des del sector públic com privat, i per al qual es requereix una base de titulació universitària complementada amb alguna mena d’especialització en educació ambiental. Per cobrir aquesta demanda sovint es requereix una titulació universitària en biologia o ciències ambientals juntament amb competències vinculades a la pedagogia, psicologia i educació, o bé una titulació universitària en pedagogia, psicologia, o ciències socials juntament amb alguna de les acreditacions o competències d’educació ambiental abans esmentades.

Dins de la formació reglada, hi ha diferents institucions que ofereixen formació com ara el col·legi d’ambientòlegs o la mateixa SCEA. Aquí podeu trobar les darreres formacions realitzades des de la nostra entitat.

Si voleu ampliar informació sobre el procés actual de professionalització del sector, us recomanem l’enllaç a aquest projecte impulsat per la Generalitat de Catalunya.

Si llegiu la pregunta anterior, veureu que existeixen diferents vies per formar-vos en l’àmbit de l’educació ambiental.

Entre les formacions reglades, pel que fa a un primer nivell formatiu podem destacar  el Cicle Superior de Formació en Educació Ambiental i el Certificat d’Educació i Interpretació Ambiental, els quals s’imparteixen a diversos centres.

Quant a la formació universitària hi ha diversos graus universitaris a Catalunya que inclouen assignatures d’educació ambiental com ara el Grau de Ciències Ambientals (UB, UAB i UdG) el de Pedagogia (UAB i UNED) o el d’Educació Social (UAB).

També existeixen altres graus on no s’inclou una assignatura específica d’educació ambiental, però es tracten àmbits que també son objecte de l’educació ambiental, com ara:

  • Biologia (UAB, UB, UVic)
  • Biologia Ambiental (UAB)
  • Bioquímica (UB, UAB)
  • Pedagogia* (URV, UdG)
  • Educació Social* (UOC, UdG, UdL, UVic, URV)
  • Geografia (UB, URV)
  • Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial (UAB)

Finalment, cada any es pot trobar una oferta diversa de postgraus i màsters vinculats a l’educació ambiental, que va variant segons el període acadèmic.  Com a exemples, podem mencionar el “Máster en Ciencias del Medio Ambiente Especialidad en Comunicación y Educación Ambiental” (IUSC-UB, a Distància); el “Máster en Ciencias del Medio Ambiente Especial Especialidad en Educación Ambiental y Gobernanza Sostenibles” (USC-UB); i el “Máster en Intervención y Gestión Ambiental: Persona y Sociedad” (UB-UAB).

5. Entitats i espais d’Educació Ambiental

Trobareu el llistat actualitzat de les nostres entitats sòcies al peu de l’apartat Qui Som de la nostra pàgina web.

Des del 2020 a la web de la SCEA podeu trobar un cens permanentment actualitzat amb les dades de professionals del sector, entitats i espais d’educació ambiental. Us convidem a visitar-lo i, si creieu que hi heu de ser, omplir el formulari que trobareu en aquest enllaç.